jueves, 29 de mayo de 2008

Somiar és gratuït...


Hi ha qui no ho recorda mai, hi qui només de tan en tan, hi ha qui va a temporades però el cas és que hi ha una cosa innegable: tothom somia. Per primera vegada una televisió de l’estat fa un programa sobre el món dels somnis. La idea pot semblar original, i el tema de la interpretació dels somnis prou interessant. Ara bé, l’aposta de tv3 amb el programa “somiers”, que es va estrenar el passat dimarts era, si més no arriscada. Més d’un es devia quedar amb la boca oberta en veure la presentadora representant el seu somni eròtic amb en Sarkozy fent una calçotada al bosc. Amb la mateixa cara d’incredulitat es devien mirar els espectadors de tv3 com una de les convidades representava el seu somni on el seu marit l’enganyava amb un home als lavabos d’un centre comercial. El 18 que indica que el programa no és apte per a públic menor podia fer intuïr que l’erotisme seria el fil conductor del nou format. Doncs no es tractava d’això (en aquest sentit es quedava curt). Les opinions d’un intèpret de somnis semblava que podien dirigir el programa cap a la reflexió i l’aprenentatge d’aquest nostre món interior. Però resulta que tampoc anava per aquí la cosa. El fet és que es va acabar el programa i jo sense saber què m’havia d’aportar més enllà de “la paranoia” de veure la presentadora tontejant amb un home disfressat de Sarkozy.
Per cert, no tot és criticable. Les explicacions del Quim Monzó (que també va ser al plató) van ser les úniques aportacions intel·ligents del show.
L’entreteniment sens dubte és una assignatura pendent de tv3. Si bé la televisió pública catalana té sèries amb molt d’èxit, en el camp dels programes no pot dir el mateix. Sempre que ha apostat per un reality ha fracassat però darrerament també van saltant de la graella les apostes més innovadores. Tots debem tenir ben fresc el cas del programa de l’urbanita guai i enrollat que volia ser Santi Millan. Bé, doncs sembla que tv3 no escarmenta i la cadena segueix entestada en innovar. I aquest cop la innovació ha vingut optant per una una presentadora les dots comunicatives de la qual es limiten a la sensualitat a l’hora de parlar. Anna Llacher però no ha estat l’únic “element trencador”. Els decorats inenten remetre’ns a un magatzem per simular que els somnis es troben al del cervell, de magatzem. Ah, i el públic tampoc se’n escapa: caracteritzats amb bates blaves, com si fossin encarregats d’aquest magatzem i de tan en tan es posen una màscara de l’ Elsa Pataky (els homes) o de George Clooney (les dones) per simular que són els seus mites eròtics. En definitiva espero que tv3 canviï la línia d’aquest nou programa perquè sinó, els únics somiers que veuran els catalans seran els de sota el seu matalàs: aniran a dormir d’ora perquè tv3 ja no és capaç d’oferir un programa d’entreteniment una mica digne.

No hay comentarios: