Els de Caiga Quien Caiga segueixen posant entre l’espasa i la paret als protagonistes del “proteste ya”. I si no que li preguntin a Joan Compte, gerent d’Aigües del Ter Llobregat.
Tot i el canvi de cadena del CQC (ara s’emet a la Sexta), la secció continua tenint un paper fonamental en la denúncia de casos pràcticament inexplicables.
Estibaliz Gabilondo, l’última incorporació a la plantilla de reporters del progarama va anar a “la caça” del conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar. La pregunta era molt clara: com pot ser que a Badalona hi hagi una fuga on es perden diàriament 300.000 litres d’aigua en plena crisi per l’extrema sequera? Després de reiterar una i altra vegada la pregunta, la periodista no va rebre resposta i va ser apartada per part dels membres de seguretat del conseller. Això sí, una de les poques coses que li va dir Baltasar va ser que anés a Aigües del Ter Llobregat. I dit i fet. L’objectiu de la secció és arribar al fons de la qüestió. Estibailz Gabilondo, per cert neboda del radiofònic Iñaki, es va plantar a la seu de l’empresa pública que gestiona l’aigua del Ter i del Llobregat. I allà va aconseguir parlar amb el gerent. “Tres-cents mil litres perduts, tirats, desperdiciats cada dia” li va retreure. Més enllà de quedar-se sense paraules, Joan Compte va puntualitzar “la fuga és exactament de 18 litres per segon”. (Casi quatre vegades la xifra que creia la reportera!). I després és quan vé el toc d’espectacle per il·lustrar la gravetat de la situació: la reportera treu una ampolla d’aigua, li clava unes tisores i comença a sortir l’aigua “a xorro”. L’aigua anava baixant mentre el gerent s’esquitxava i Estibaliz li anava retraient la gravetat de la situació. El gerent finalment es va comprometre a accelerar el màxim possible les obres per acabar amb la fuita. La periodista doncs va fer un bon paper a l’hora de mostrar-se contundent amb un tema greu com aquest. Ara bé, el muntatge posterior és una altra cosa: dibuixets superposats, vinyetes còmiques, efectes sonors i visuals... en definitiva un munt d’ingredients que el que feien era deixar les explicacions sobre el perquè la fuga no està arreglada com a un tema trivial, secundari si més no. La gravetat de la situació i la contundència de la periodista eren suficients com perquè els espectadors es quedessin amb la boca oberta. La resta d’efectes com a mínim sobraven i, perquè no dir-ho, restaven importància a una situació tan greu com lamentable.
Tot i el canvi de cadena del CQC (ara s’emet a la Sexta), la secció continua tenint un paper fonamental en la denúncia de casos pràcticament inexplicables.
Estibaliz Gabilondo, l’última incorporació a la plantilla de reporters del progarama va anar a “la caça” del conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar. La pregunta era molt clara: com pot ser que a Badalona hi hagi una fuga on es perden diàriament 300.000 litres d’aigua en plena crisi per l’extrema sequera? Després de reiterar una i altra vegada la pregunta, la periodista no va rebre resposta i va ser apartada per part dels membres de seguretat del conseller. Això sí, una de les poques coses que li va dir Baltasar va ser que anés a Aigües del Ter Llobregat. I dit i fet. L’objectiu de la secció és arribar al fons de la qüestió. Estibailz Gabilondo, per cert neboda del radiofònic Iñaki, es va plantar a la seu de l’empresa pública que gestiona l’aigua del Ter i del Llobregat. I allà va aconseguir parlar amb el gerent. “Tres-cents mil litres perduts, tirats, desperdiciats cada dia” li va retreure. Més enllà de quedar-se sense paraules, Joan Compte va puntualitzar “la fuga és exactament de 18 litres per segon”. (Casi quatre vegades la xifra que creia la reportera!). I després és quan vé el toc d’espectacle per il·lustrar la gravetat de la situació: la reportera treu una ampolla d’aigua, li clava unes tisores i comença a sortir l’aigua “a xorro”. L’aigua anava baixant mentre el gerent s’esquitxava i Estibaliz li anava retraient la gravetat de la situació. El gerent finalment es va comprometre a accelerar el màxim possible les obres per acabar amb la fuita. La periodista doncs va fer un bon paper a l’hora de mostrar-se contundent amb un tema greu com aquest. Ara bé, el muntatge posterior és una altra cosa: dibuixets superposats, vinyetes còmiques, efectes sonors i visuals... en definitiva un munt d’ingredients que el que feien era deixar les explicacions sobre el perquè la fuga no està arreglada com a un tema trivial, secundari si més no. La gravetat de la situació i la contundència de la periodista eren suficients com perquè els espectadors es quedessin amb la boca oberta. La resta d’efectes com a mínim sobraven i, perquè no dir-ho, restaven importància a una situació tan greu com lamentable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario