El 1968 català

Ja fa quaranta anys del maig del 68. Aquells fets, van suposar una revolta mundial de la joventut contra l’ordre sorgit de la postguerra Mundial. Una revolució intel·lectual que va implicar un canvi en la moral sexual i familiar. En termes polítics va suposar l'aparició del pacifisme, dels moviments terroristes d'extrema esquerra i l'inici de la crisi del comunisme oficial. També als Països Catalans hi ha un abans i un després d’aquell 1968. Tingui o no relació amb la lluita iniciada a París, aquell mateix any es va fundar el PSAN, va néixer la Universitat Catalana d’Estiu i va obrir la llibreria 3 i 4 a València. El 1968 era doncs l’embrió de tres projectes representatius del que seria un nou moviment que plasmava la necessitat de la cohesió territorial dels Països Catalans. Joves del Front Nacional de Catalunya van decidir, com els joves francesos, ser protagonistes i trencar amb el passat. El seu projecte de futur es va anomenar Partit Socialista d’Alliberament Nacional i va suposar el naixement de l’independentisme modern. Mentre, al País Valencià començava també a sorgir una necessitat de reivindicar la identitat nacional i s’obria la llibreria 3 i 4:era la primera pedra d’Acció Cultural del País Valencià, organisme que des d’aquell territori vetlla per la llengua i la cultura catalanes. També a la Catalunya Nord el 1968 marcaria un punt d’inflexió en la reconstrucció de la identitat nacional: les diades que organitzaven a Prada el Grup Joventut Catalana i el Grup Rossellonès d’Estudis Catalans engendraven la Universitat Catalana d’Estiu,un espai comú de llibertat en un moment en que el règim encara seguia viu. Quaranta anys després, el PSAN ha donat forma a altres moviments independentistes i ACPV i la UCE segueixen amb la seva tasca inicial: ha canviat el marc polític i social, però potser no tan com somiaven els protagonistes d’aquell idealitzat 1968.