L'aigua per a tots que tan reclamen alcaldes del PP de Múrcia i València no és res més que un acte de gelosia, altrament dit una canallada. La setmana passada uns 300 alcaldes valencians, murcians i d'Almeria es van reunir a Oriola en un acte impulsat pel mateix president de la Generalitat valenciana, Francesc Camps. El motiu de la trobada: exigir "el mateix criteri hídric que s'ha aplicat a Catalunya" i que es transvassi a les seves zones l'aigua de l'Ebre tal com preveia el Pla Hidrològic Nacional. A la trobada, que va servir per constituir la "Plataforma de alcaldes por el agua" no hi van faltar la plana major dels populars a la zona: a més de Javier Arenas i el president murcià Ramon Luis Valcárcel, tampoc hi van faltar alcaldes com el d'Alacant, Castelló o la de València.
Ara que la situació d'extrema sequera a Catalunya ha obligat a prendre mesures excepcionals, que finalment han passat per captar aigua de l'Ebre de manera temporal (o això ens diuen), es tornen a aixecar les veus del Partit Popular de la zona valenciana i murciana, quan feia uns anys que havien abandonat-almenys de manera constant-les seves reivindicacions. A la reunió de la setmana passada l'alcaldessa (no cal dir que del PP) d'Oriola va definir els reunits com "l'exèrcit dels 300". El que no va dir tan enèrgicament és que aquest exèrcit defensa aigua per una zona on els jardins es reguen amb aigua de boca i, per cert, a Oriola no n'hi ha precisament pocs de jardins. Altre cop els populars utilitzen l'aigua com a element de confrontació política. No es pot comparar la situació d'extrema emergència que pateix Catalunya amb les necessitats de la zona, un territori sobreexplotat urbanísticament, on urbanitzacions sense control, camps de golf i centres d'oci fora de mida s'escampen per tot arreu. Les verdaderes necessitats hídriques d'aquesta zona són per abastir la població? O per poder tirar endavant grans projectes especulatius que han d'aportar grans riqueses a curt termini a uns pocs?
I tot això va tenir lloc precisament el dia que la Federació d'Usuaris i Regants de la Conca de l'Ebre es van comprometre a estalviar un metre cúbic i mig per segon perquè la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre la pugui enviar a Barceona.
Els alcaldes valencians van enunciar mobilitzacions tan al carrer com polítiques i en el terreny jurídic. Mentrestant des del principat seguirem desitjant que plogui com més, i més aviat millor.
Ara que la situació d'extrema sequera a Catalunya ha obligat a prendre mesures excepcionals, que finalment han passat per captar aigua de l'Ebre de manera temporal (o això ens diuen), es tornen a aixecar les veus del Partit Popular de la zona valenciana i murciana, quan feia uns anys que havien abandonat-almenys de manera constant-les seves reivindicacions. A la reunió de la setmana passada l'alcaldessa (no cal dir que del PP) d'Oriola va definir els reunits com "l'exèrcit dels 300". El que no va dir tan enèrgicament és que aquest exèrcit defensa aigua per una zona on els jardins es reguen amb aigua de boca i, per cert, a Oriola no n'hi ha precisament pocs de jardins. Altre cop els populars utilitzen l'aigua com a element de confrontació política. No es pot comparar la situació d'extrema emergència que pateix Catalunya amb les necessitats de la zona, un territori sobreexplotat urbanísticament, on urbanitzacions sense control, camps de golf i centres d'oci fora de mida s'escampen per tot arreu. Les verdaderes necessitats hídriques d'aquesta zona són per abastir la població? O per poder tirar endavant grans projectes especulatius que han d'aportar grans riqueses a curt termini a uns pocs?
I tot això va tenir lloc precisament el dia que la Federació d'Usuaris i Regants de la Conca de l'Ebre es van comprometre a estalviar un metre cúbic i mig per segon perquè la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre la pugui enviar a Barceona.
Els alcaldes valencians van enunciar mobilitzacions tan al carrer com polítiques i en el terreny jurídic. Mentrestant des del principat seguirem desitjant que plogui com més, i més aviat millor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario