Al 1955 es va celebrar a Ginebra la “Primera Conferència Internacional de l’Energia Atòmica amb objectius Pacífics”. Allà es van exposar els avantatges de la producció d’electricitat amb energia nuclear: principalment l’alt valor energètic de l’urani en comparació amb altres matèries primeres utilitzades tradicionalment. Però la història ens ha demostrat que no existeix l’àtom pacífic. L’abril del 1986, l’explosió d’un reactor nuclear va escampar per gran part d’Europa un mortífer núvol radioactiu.
La potència de l’explosió va ser deu vegades superior a la d’una bomba atòmica. Van morir en l’accident 31 persones, però els afectes acabarien provocant més víctimes que els bombardejos conjunts d’Hiroshima i Nagasaki en forma de càncers desconeguts i mutacions genètiques.
Txernòbil es va convertir en la gran catàstrofe nuclear fins al moment i va marcar un abans i un després en la concepció de l’energia nuclear. Fins a quin punt l’home era capaç de controlar-la? A partir d’aquest desastre, alguns governs com l’alemany o el suec, pressionats per moviments ecologistes molt potents, van establir moratòries atòmiques i plans per al tancament ordenat de totes les seves centrals, Ara bé, l’amenaça nuclear continuava vigent i ho va evidenciar un nou accident que va tenir lloc a la central nuclear de Tokaimura (al Japó) al 1999. Dos operaris van morir i 663 persones més van resultar afectades per les radiacions. La causa va ser un error humà en el procediment de de manejament del combustible. Actualment hi ha un total de 439 centrals nuclears al món. A més n’hi ha 33 en construcció i ja se n’han clausruat 73.
A l’estat espanyol la producció d’electricitat en centrals nuclears comença al 1968 amb el primer complex d’aquestes característiques del país. Es va construir a Almonacid de Zorita (Guadalajara) i va ser batejada amb el nom de José Cabrera. Prèviament, al 1947 l’agregat naval de l’ambaixada dels Estats Units a Espanya va fer una donació al “Laboratorio y taller de Investigación del Estado Mayor de la Armada”: una col·lecció de revistes americanes especialitzades en temes de fisió nuclear i les seves aplicacions, tan civils com militars. No era quelcom anecdòtic: era un dels primers contaces del país amb l’exterior i suposava l’oportunitat d’iniciar una colaboració internacional. El general Franco va inaugurar la central i va fer de la nova instal·lació un motiu d’orgull nacional. Avui en dia a l’estat espanyol hi ha vuit centrals nuclears en funcionament i dues en procés de desmantellament: són la mateixa Zorita, que va deixar d’estar en ple funcionament al 2006 i Vandellós I. aquesta darrera, situada a la provincia de Tarragona, va patir un incendi l’any 1989 que va ser qualificat com a incident de nivell 3 a l’escala INES (el que equival a incident important). L’elevat cost de les mesures exigides pel Centre de Seguretat Nuclear espanyol van fer que l’empresa explotadora decidís tancar-la definitivament.
Abans dels primers usos civils (la primera central nuclear de la història va entrar en funcionament l’any 1956 al Regne Unit), l’energia atòmica havia ja causat estralls en el camp militar. Un dels incidents més tràgics de la història contemporània occidental van ser les bombes atòmiques caigudes sobre les localitats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, tota una demostració de força d’uns Estas Units emergents. D’una població de 645.000 habitants, el número de víctimes va poder sobrepasar les 400.00. D’ aquestes, unes 200.000 mortals, si bé les cifres varien segons les fonts. Ja a nivell de conclusió, es fa difícil pronosticar un cessament considerable de l’activitat nuclear en un sector com l’energètic, privatitzat i cada cop més desregularitzat. Les lleis del mercat forcen continuament a les empreses transnacionals a produir energia barata, fet que pot estar renyit a quelcom tan bàsic com la seguretat.
La potència de l’explosió va ser deu vegades superior a la d’una bomba atòmica. Van morir en l’accident 31 persones, però els afectes acabarien provocant més víctimes que els bombardejos conjunts d’Hiroshima i Nagasaki en forma de càncers desconeguts i mutacions genètiques.
Txernòbil es va convertir en la gran catàstrofe nuclear fins al moment i va marcar un abans i un després en la concepció de l’energia nuclear. Fins a quin punt l’home era capaç de controlar-la? A partir d’aquest desastre, alguns governs com l’alemany o el suec, pressionats per moviments ecologistes molt potents, van establir moratòries atòmiques i plans per al tancament ordenat de totes les seves centrals, Ara bé, l’amenaça nuclear continuava vigent i ho va evidenciar un nou accident que va tenir lloc a la central nuclear de Tokaimura (al Japó) al 1999. Dos operaris van morir i 663 persones més van resultar afectades per les radiacions. La causa va ser un error humà en el procediment de de manejament del combustible. Actualment hi ha un total de 439 centrals nuclears al món. A més n’hi ha 33 en construcció i ja se n’han clausruat 73.
A l’estat espanyol la producció d’electricitat en centrals nuclears comença al 1968 amb el primer complex d’aquestes característiques del país. Es va construir a Almonacid de Zorita (Guadalajara) i va ser batejada amb el nom de José Cabrera. Prèviament, al 1947 l’agregat naval de l’ambaixada dels Estats Units a Espanya va fer una donació al “Laboratorio y taller de Investigación del Estado Mayor de la Armada”: una col·lecció de revistes americanes especialitzades en temes de fisió nuclear i les seves aplicacions, tan civils com militars. No era quelcom anecdòtic: era un dels primers contaces del país amb l’exterior i suposava l’oportunitat d’iniciar una colaboració internacional. El general Franco va inaugurar la central i va fer de la nova instal·lació un motiu d’orgull nacional. Avui en dia a l’estat espanyol hi ha vuit centrals nuclears en funcionament i dues en procés de desmantellament: són la mateixa Zorita, que va deixar d’estar en ple funcionament al 2006 i Vandellós I. aquesta darrera, situada a la provincia de Tarragona, va patir un incendi l’any 1989 que va ser qualificat com a incident de nivell 3 a l’escala INES (el que equival a incident important). L’elevat cost de les mesures exigides pel Centre de Seguretat Nuclear espanyol van fer que l’empresa explotadora decidís tancar-la definitivament.
Abans dels primers usos civils (la primera central nuclear de la història va entrar en funcionament l’any 1956 al Regne Unit), l’energia atòmica havia ja causat estralls en el camp militar. Un dels incidents més tràgics de la història contemporània occidental van ser les bombes atòmiques caigudes sobre les localitats japoneses d’Hiroshima i Nagasaki, tota una demostració de força d’uns Estas Units emergents. D’una població de 645.000 habitants, el número de víctimes va poder sobrepasar les 400.00. D’ aquestes, unes 200.000 mortals, si bé les cifres varien segons les fonts. Ja a nivell de conclusió, es fa difícil pronosticar un cessament considerable de l’activitat nuclear en un sector com l’energètic, privatitzat i cada cop més desregularitzat. Les lleis del mercat forcen continuament a les empreses transnacionals a produir energia barata, fet que pot estar renyit a quelcom tan bàsic com la seguretat.
