Ara fa seixanta anys

Enguany fa seixanta anys de la proclamació de l’estat d’Israel. Per uns, la xifra és un acte d’afirmació de la seva causa. Per altres, el ressentiment de més de mig segle de “la catàstrofe”. Era el 14 de maig del 1948, David Ben Gurion proclamava la independència d’Israel i ho feia sota el retrat de Teodore Herlz, fundador del sionisme modern. Pocs mesos abans, l’ONU havia aprovat un pla de partició de Palestina que mai ha estat aprovat pels àrabs ni que tampoc va acontentar als jueus. L’endemà començava la primera guerra àrabo-israeliana. Seixanta anys després el conflicte segueix viu en una terra pretesa per dos pobles.
Després dels primers enfrontaments d’ençà de la proclamació de la independència d’Israel, els refugiats palestins ja eren 750.000, dels quals només 50.000 van poder tornar legalment. Avui en dia ja hi ha prop de vuit milions de refugiats palestins que viuen a zones controlades per l’autoritat nacional palestina o en paisos àrabs propers. Aquell 1948 van ser expulsats de la seva terra natal i van veure com l’ocupaven. Avui, Hamàs lluita per recuperar aquestes terres. El moviment de resistència islàmica té com a objectiu l’establiment d’un estat islàmic a la regió històrica de Palestina, amb capital a Jerusalem. A més d’apostar per la lluita armada (a través del seu braç armat “Izz ad-Din al-Qassam) contra l’estat d’Israel, Hamàs té un seguit d’organitzacions depenents que treballen àmbits que van des de l’educació cultural i religiosa fins a l’assistència social als palestins necessitats. Hamàs ha sigut declarada organització terrorista per la Unió Europea, els Estats units, Israel, Japó, Canadà i Austràlia. Diuem que els atacs del seu braç armat sovint tenen objectius civils.
Per altra banda, Israel compta amb les Forces de Defensa d’Israel, fundades el mateix 1948 quan va néixer l’estat. El “Tsáhal” va néixer amb els principis de “defensa de l'existència, la integritat territorial i la sobirania de l'Estat d'Israel» i la «protecció dels seus habitants”. Les baixes del conflicte posen damunt la taula la gravetat de la situació. L’exèrcit israelià va matar el 2003 almenys 1.000 palestins dels quals uns 150 van ser nens i 35 en un assessinat col·lectiu. Per la seva banda, els grups armats palestins van matar a uns 420 israelians dels quals uns 265 eren civils, 47 d’ells nens. El “Tsáhal” no és declarat organització terrorista per cap país occidental. De fet, res més lluny que la realitat. El president dels Estats Units George Bussh va ser fa poc a Israel en la commemoració d’aquest aniversari. Segons Bush “seixanta anys de democràcia a Israel que han de ser causa d’optimisme”. Una democràcia amb més de mil morts anuals. Una causa d’optimisme amb més de vuit milions de refuigats palestins que, ara fa seixanta anys, van ser expulsats de casa seva.