"ROSEBUD"

Aquesta enigmàtica paraula significa tot allò que Charles Foster Kane no va poder viure. Una infància al costat dels seus pares, una educació com la de tants altres nens... un dels magnats de la comunicació més importants de la història dels Estats Units ho va tenir tot: poder, diners... però li va faltar el més important i el que, al fi i al cap, tots venim a busca en aquesta vida: la felicitat.

La pel·lícula "Ciudadano Kane" retrata fins a quin punt els mitjans de comunicació juguen un paper fonamental a l'hora de crear identitats i, fins i tot, influir en la política: Kane està a punt de convertir-se en governador gràcies al poder mediàtic -al seu propi poder mediàtic- per ser més exactes-.

La película comença amb la mort del mateix protagonista, que pronuncia la paraula "Rosebud" abans de fer l'últim sospir. A partir d'aquí, el responsable d'un rotatiu decideix encarregar a un reporter la tasca d'averiguar què significa aquesta paraula que, d'ença de la mort de Kane, ha intrigat l'opinió pública nordamericana. A partir d'aquí la película és un repàs de la vida de Charles Foster Kane, personatge interpretat pel mateix Orson Welles, a través dels més propers a la seva vida: una de les seves ex-esposes, els qui van compartir projectes periodístics amb ell i, finalment el mateix majordom del luxós palau on va morir sol. "Xanadú" així és com s'anomenava aquest meravellós espai, que suposava la finca d'oci particular més gran del món. Aquí és on comença i acaba la película i aquest espai és del tot simbòlic: simbolitza la riquesa en el seu sentit més material però a la vegada la pobresa en l'espiritual. Kane acaba morint sol en una de les moltes cambres del palau i al·ludint a "Rosebud", que no és res més que un trineu. El seu joc d'infància quan no es volia separar de la seva mare tot i que s'anava a convertir en un dels homes més rics del món. La nostàlgia d'haver-ho tingut tot menys lo escencial.

Basada en la vida de l'empresari de la comunicació William Randolph Hearst, aquesta película d'Orson Welles marcà un abans i un després en la història del cinema. Tot i que tècnicament no va aportar res de nou, va utiltizar tots els recursos existents fins al moment de manera magistral.