Memòria per llei

Antoni Pomar Otal.
Nascut el 13 de juliol de 1918 a Lamaza (Osca). Va desaparèixer el 31/10/1937 al front de Terol, estava a la 122 brigada mixta de la 27 divisió de l’exèrcit popular de la República.

Alberto Bas Filiu
Natural de Rojales, provincia de Alicante. Sue hermana, Filomena Bas, de 81 años perdió su pista cuando lo reclutaron para la guerra civil y nnca más se supo de él. Lo mandaron al frente de Teruel con los republicanos. Allí despareció.

Francesc Poca Baella.
Nascut a Artesa de Segre al maig del 1915. Fou nomenat delegat del Servei de Cooperació Agrícola del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya i destinat a la Regió V (Tortosa). Després, talcom anaven avançant les tropes franquistes, inicià la retirada cap a Frànça passant per Camprodon i Molló. Entre el 7 i el 9 de febrer del 1939 fou assassinat a Molló. Un tret al cap i pel darrera. Més d’un testimoni ho va fer saber als seus pares. Dissortadament avui en dia no en queden testimonis vius.

Són les històries d’alguns dels protagonistes anònims de la Guerra Civil. Els seus familiars són els autors d’aquestes breus biografies. Després d’anys d’angoixa s’han posat en contacte amb l’Associació per la Recuperació de la Memoria Històrica de Catalunya amb l’objectiu de buscar-ne qualsevol pista. Les restes dels seus familiars no saben on són i fins fa poc ningú els garantia trobar-les. Ni tan sols hi havia un cens oficial de la seva existència. Però les víctimes oblidades de la guerra civil a Catalunya poc a poc tornen a tenir nom. Des del 2003 la Direcció General de Memòria Democràtica elabora un cens de persones desaparegudes durant la guerra o sota règim franquista. Amb aquesta institució, la Generalitat ha registrat ja més de 2.000 persones que es troben en paratge desconegut. En 303 d’aquests casos s’ha trobat documentació dels últims dies de la persona desapareguda i s’ha lliurat a la familia. En alguns estudis s’ha pogut anar més enllà i inclús s’han determinat les darreres circumstàncies de vida i el lloc on van ser enterrats A més, els seus cadàvers es podran identificar i exhumar segons el projecte de llei que el Parlament de Catalunya aprovarà previsiblement després de l’estiu. Es tracta de legislar per no caure en l’oblit.

La llei de memòria històrica: Un tímid primer pas

L’anomenada “llei de la memoria” aprovada pel govern espanyol el desembre del 2007 suposava l’ampliació més gran de mesures i drets a favor dels qui van patir violència durant la guerra civil i la dictadura. El text contempla la retirada de símbologia franquista de l’espai públic, la prohibició d’utilitzar el Valle de Los Caídos com a lloc de culte al franquisme o reconeix el carácter injust dels judicis sumaris del règim. Però la llei va quedar coixa en alguns àmbits i no va acabar satisfent ni als partidaris ni als detractors de la recuperació de la memoria històrica recent. És el cas de l’apartat que fa referència a les mesures per a la identificació i localització de víctimes. La llei no compleix els tractats internacionals que Espanya va firmar al 1992 segons els quals els estats estan obligats a assumir la localització, exhumació i identificació dels cadàvers i no només a donar subbencions. El govern va esquivar aquest àmbit deixant-lo en mans de les comunitats autònomes. Catalunya, amb la llei de fosses, serà la primera regió de l’estat en omplir aquest buit.

“No recuperem cossos, recuperem dignitats”

El govern de la Generalitat va crear al 2003 el Memorial Democràtic, una institució pionera a l’estat a l’hora de tirar endavant polítiques de memòria. L’organisme, depenent del Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, s’encarrega de la recerca dels desapareguts -principalment soldats republicans-a partir de la petició dels familiars. Els objectius fixats a l’hora de crear aquest ens però, no es compliran al 100% fins l’aprovació del projecte de llei de fosses. A partir de llavors, serà l’encarregat d’elaborar el protocol i gestionar les exhumacions pertinents. Oriol Dueñas, tècnic del servei de fosses i persones desaparegudes del memorial és contundent a l’hora de defensar la seva tasca: “no es tracta de recuperar cossos sinó de recuperar dignitats”. Dels molts casos que ha estudiat l’Oriol en recorda un d’especial. Es tracta d’un soldat que va quedar mal ferit a la batalla de l’Ebre i el varen traslladar a l’Hospital militar de Reus. La familia no tenia cap esperança de trobar cap dada sobre el desparegut però contra pronòstic van poder localitzar-ne documentació. “Et sents útil fent aquesta feina” . L’Oriol però, no amaga que és difícil localitzar documentacioó de les víctimes i que en molts casos no s’acosnegueix: “cada informació del desaparegut trobada és una petita victòria”.Una de les tasques que també assumeix la Generalitat a través del Memorial és la de localitzar fosses. “A l’hora de buscar-les és molt important la història oral”. El conflicte és prou recent com perquè aquesta sigui no només una font d’informació fiable sinó una de les principals. De moment ja s’han comptabilitzat 179 fosses arreu del territori català, tot i que Dueñas puntualitza que no es descarta localitzar-ne més.
El passat dimecres, 4 de juny la Generalitat, a través del Memorial, va començar els treballs d’exhumació d’una fossa a Gurb. Es tracta d’una prova pilot per establir el protocol que guiarà les actuacions futures, un cop entri en vigor la “Llei sobre la localització i la identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme”, com s’anomena formalment. El fet d’escollir aquesta fossa no és anecdòtic sinó que reuneix totes les condicions que preveu el projecte de llei: les famílies de quatre desapareguts en reclamen l’exhumació des de fa anys, existeixen estudis historiogràfics i testimonis orals que en certifiquen l’existència, els ajuntaments de Gurb i Gavà (d’on eren els soldats) hi estan interessats i el propietari hi està d’acord. Un cop exhumats els cossos, es realitzaran els treballs d’identificació. Tres de les famílies han manifestat la voluntat d’enterrar els seus familiars al cementiri de Gavà (d’on eren els soldats) i la quarta desitja fer-ho al mateix poble osonenc. Les restes de cossos localitzats i no identificats s’enterraran també al cementiri de Gurb, gràcies a un acord amb l’ajuntament del municipi.



El retorn a Gavà, 70 anys després

Tardor del 1938. Un grup de nois de Gavà de la darrera lleva són mobilitzats per l’exèrcit republicà. Primer els destinen a realitzar tasques de manteniment al camp d’aviació d’El Prat. Al gener del 1939 i en un intent de frenar l’avenç de les tropes franquistes són destinats a defensar la línia de Manresa. El progrés imparable dels “nacionals”, com se’ls conexia popularment, ja deixava entreveure que el conflicte no s’allargaria. Les tropes republicanes però no es rendeixen i munten una línia defensiva al voltant de Gurb, a Osona. Almenys sis dels soldats gavanencs hi són traslladats. Després de dies de sagnants batalles els republicans s’hauran de retirar. Quatre dels nois perden la vida en aquests enfrontaments per l’impacte d’un projectil de morter. Els dos supervivents ho fan saber a les famílies en tornar a Gavà. Mentre, a la zona on van morir els soldats republicans, el propietari de la masia de Can Candet troba els cossos dels joves. Recull els objectes personals que duen: unes espardenyes que un d’ells havia comprat abans de marxar per anar ben calçat, unes mantes i l’objecte que més colpeix al camperol, la foto de la filla d’un d’ells. El pagès carrega els cadàvers en un carro i els enterra aprofitant un marge al costat d’una riera. Hi han descansat fins avui, quan després de 70 anys i moltes reclamacions de la familia, les seves restes tornaran a casa.

La militància de les famílies

L’Associació per la Recuperació de la Memoria Històrica de Catalunya, formada principalment per familiars de desapareguts, porta anys demanant una legislació per la recuperació de la justicia i la dignitat a les persones que van ser assassinades a conseqüència de la repressió franquista a Catalunya. El seu president, Manel Perona està satisfet amb el projecte de llei “ho considerem molt positiu perquè se’ns ha tingut en compte a l’hora de treballar-hi”. Perona però considera que no s’ha recollit tot i que encara hi ha reivindicacions a fer. El president de l’associació es refereix a la legislació de Drets Humans que la “Ley de Memoria” aprovada pel govern espanyol no compleix. “La Generalitat ha fet tot el que podia dins les seves competències però el govern central, com a signant del tractat, no ho ha complert i això encara impedeix tancar del tot la ferida”. Algunes de les tasques que s’havia plantejat l’assocaició en la seva fundació, i que ha fet de manera voluntària, les ha anat assumint el Memorial Democràtic. Ès el cas dels treballs de recerca de l’existència de fosses amb restes humanes o la feina de posar en coneixement de la societat les dades que se’n coneguin. Per Manel Perona “així és com hauria d’haver estat des d’un principi: que l’administració se’n faci càrrec com passa a molts països europeus amb una història recent que ha portat conseqüècies semblants”.


La discrepància: qui pot sol·licitar l’exhumació?

El govern va aprovar el Projecte de llei de fosses el passat 25 de març del 2008 i actualment el text està en tràmit parlamentari. Convergència i Unió ens avança que quan el projecte de llei comeci el seu tràmit en comissió, l’esmenarà “amb propòsits de millora”. El grup parlamentari considera que la llei “contempla propòsits plenament justificats”. En aquest sentit el diputat al Parlament Santi Vila ens recorda que el darrer govern de CiU “ ja va constituir una comissió interdepartamental amb l’encàrrec d’elaborar un informe de localització de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme”. Ara bé, les discrepàncies venen amb el tema de l’exhumació. Tot i que per al principal partit de l’oposició aquest “un dret inqüestionable quan l’insta un familiar o part directament interessada” no veu de la mateixa manera que qui pugui instar-la sigui una entitat o una associació sense ànim de lucre, tal i com preveu el projecte. Vila explica que si no hi ha familiars amb qui contrastar dades genètiques, els cossos exhumats difícilment donaran cap tipus d’informació útil de cara a la identificació.

Per la seva banda, el diputat i portaveu d’Iniciativa per Catalunya-Esquerra Unida i Alternativa al Parlament, Jaume Bosch considera que el projecte de llei “s’adreça bàsicament a fer efectiu el dret dels familiars a recuperar les restes i a disposar de la seva destinació”. En aquest sentit apunta que “estem d’acord a priortizar la voluntat de les famílies” però ha volgut recordar que les associacions “han tingut i tenen un paper de transmissió i representació d’aquesta voluntat”.

Diuen que quan una persona perd la memoria perd la identitat. Potser amb un país passa el mateix. La memòria estarà més garantida quan aquesta llei prosperi. De moment tenim damunt la taula un projecte que preveu obrir fosses per tancar ferides.