L'Ebre, el Segre, el Roine...
Tinc la sensació que els ciutadans ja estem una mica farts de tantes acusacions sense solucions fermes per una qüestió tan greu com la manca d'aigua.
El batibull d'acusacions entre partits polítics i entre govern central i generalitat demostra la poca maduresa de la classe dirigent d'aquest país. En comptes de buscar des d'un primer moment el concens (inclús abans de les eleccions, que ja es preveia la situació que es dibuixaria), han jugat un cop més al gat i a la rata passant per alt la necessitat d'una solució immediata.
Tan simple com recordar-los que una pluja d'acusacions no acabarà amb la sequera.
Lògicament estem parlant d'una situació molt delicada: els pagesos regants de les conques dels rius no volen cedir, els ecologistes reclamen l'anomenat "cabal ecològic" però per altra banda cal abastir una població de 5 milions d'habitants que el d'aquí uns mesos es podria trobar amb restriccions.
Finalment però, sembla que s'ha acordat un pla per TRANSVASSAR aigua de l'Ebre. I parlo de transvassament perquè altre cop el govern vol evitar utilitzar aquesta paraula per la que va batallar en contra derogant el Plan Hidrológico Nacional previst pel Partit Popular. És tan transvassament aquest com el del Segre, a diferència que en aquest cas l'aigua traslladada no afectarà el cabal del riu. Almenys això és el que ha assegurat la recent estrenada ministra de Medi Ambient, Elena Espinosa. La ministra també ha afegit que l'obra no serà desmuntable perquè podrà servir en situacions similars d'extrema sequera.
Per cert, el cost de les obres anirà a càrrec de la disposició addicional tercera de l'Estatut de Catalunya... Altre cop es preveuen pluges, però malauradament no les que ens ensenya el Tomàs Molina als mapes sinó d'aquelles que tan agraden als polítcs: les d'acusacions i retrets.
No hay comentarios:
Publicar un comentario