La direcció d'ERC estarà representada a la manifestació contra el Transvassament mitjançant la presència de "càrrecs territorials amb responsabilitat orgànica" al partit, ja que "Esqurra dona suport a la gent de les Terres de l'Ebre i "no ha variat la seva postura contrària als transvassaments". Aquest és l'anunci que ahir Marina Llansana, portaveu d'ERC adreçava als mitjans de comunicació.
Cal recordar que Esquerra ha donat el seu suport al decret-llei del govern espanyol que ordena el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona, però sosté que "s'oposa als transvasaments com a principi, i que només l'ha acceptat com a mesura excepcional". Altre cop les decisions del govern topen amb les conviccions del partit i aquests (també hi incloc ICV), juguen a dues bandes: per una banda acaten les decisions defensades per Montilla i, per l'altra, s'hi manifesten en contra. No entenc massa bé quin és l'objectiu d'aquest joc. Potser caldria que es plantegessin si realment estar en un govern en aquestes condicions val la pena. No és la primera vegada ni molt menys que es dona aquesta paradoxa a Esquerra Republicana: el quart cinturó o la línia de molt alta tensió que connectarà amb França, en són exemples prou recents. Ambdós projectes han estat defensats per José Montilla i a les manifestacions en contra hi hem vist cares conegudes dels seus socis de govern.
I paral·lelament les discordances internes del partit també es deixen sentir: Uriel Bertran, tres setmanes abans del congrés que ha de decidir els números u i dos del partit, ha anunciat que presentarà una moció de rebuig al transvassament. Per si no n'hi havia prou doncs, les postures per fer front a la sequera també tindran el seu protagonisme en l'elecció de la nova (o no) cúpula del partit.
Cal recordar que Esquerra ha donat el seu suport al decret-llei del govern espanyol que ordena el transvasament de l'Ebre cap a Barcelona, però sosté que "s'oposa als transvasaments com a principi, i que només l'ha acceptat com a mesura excepcional". Altre cop les decisions del govern topen amb les conviccions del partit i aquests (també hi incloc ICV), juguen a dues bandes: per una banda acaten les decisions defensades per Montilla i, per l'altra, s'hi manifesten en contra. No entenc massa bé quin és l'objectiu d'aquest joc. Potser caldria que es plantegessin si realment estar en un govern en aquestes condicions val la pena. No és la primera vegada ni molt menys que es dona aquesta paradoxa a Esquerra Republicana: el quart cinturó o la línia de molt alta tensió que connectarà amb França, en són exemples prou recents. Ambdós projectes han estat defensats per José Montilla i a les manifestacions en contra hi hem vist cares conegudes dels seus socis de govern.
I paral·lelament les discordances internes del partit també es deixen sentir: Uriel Bertran, tres setmanes abans del congrés que ha de decidir els números u i dos del partit, ha anunciat que presentarà una moció de rebuig al transvassament. Per si no n'hi havia prou doncs, les postures per fer front a la sequera també tindran el seu protagonisme en l'elecció de la nova (o no) cúpula del partit.
Campanya informativa del govern per explicar els motius de la "captació temporal"
Doncs sí, el govern ha programat una campanya per explicar això que s'entesten a anomenar "captació temporal d'aigua" per explicar els motius i remarcar la temporalitat de l'obra. Poques vegades hi són presents però aquest cop, es desplaçaran a fires comarcals i locals de les comarques afectades. Aquest tríptic argumentarà les raons i condicions de la "captació temporal". Del que dubto és que informi de les raons i les condicions de la presència d'ERC a la manifestació contra el "transvassament" perquè, en diuen així no els de la plataforma?